no seiem juntes a la taula a l'hora d'esmorzar, però topem mil vegades entre vuit i nou del matí, pràcticament cada dia. l'hora de la dutxa cada cop va més tard, per allò d'apurar minuts de son o d'acostumar-se a córrer. el primer cafè a la cuina només el faig jo, però quan fa efecte, ja no hi ha ningú fent-se el tàper ni llegint suplements dominicals a la taula del menjador. diuen que la meva ràdio sona massa forta i ara he baixat un punt. el despertador intel·ligent pretén fer-nos creure que som al mar i no ben bé però continuem cantant contínuament les excel·lències de la llum que entra per la galeria, les butaques còmodes, els coxins en forma de verdura. no sé, l'altre dia ens vam trobar explicant anècdotes dins del bany i normalment ens encallem a mig passadís, entre habitacions, la cuina i la "quarta", que no volem llogar ningú i algun dia, sí, endreçarem.
C.
C.
