bon dia*

Sí, sabem que la vida pot ser molt puta.

Que hi ha crisi, que portem molts dies seguits de pluja i cel gris, que no sempre tenim el que creiem merèixer, que hi ha veïns malhumorats que descarreguen la seva ira contra tu, que moltes coses no són tal i com esperàvem que fóssin, que ens agradaria que tot estigués per fer i que tot fós possible, que d'aquí res les T-10 valdran quasi 10euros, que millor que no comprem rap i tirem més cap a la panga, que les portades dels diaris són depriments, que quina sort que tenen els fills de pares amb pisos a Barcelona, que aquest Nadal ens haurem de regalar abraçades, que quan algú ens diu que vol estudiar periodisme o comunicació i que canviarà el món se'ns fa un nus a l'estómac. Sí, ho sabem.

Malgrat tot això, sempre hi ha motius per tenir i desitjar un bon dia.

conseqüències d'una fuita*

Fa dies que tinc un sopar apuntat a l'agenda. Duc un vestit negre i la ratlla als ulls. A la mà, una bossa de paper amb una ampolla de cava i una truita de pastanaga per deu persones. Tot a punt.

Quan surto de la meva habitació en direcció a l'exterior sento un "fziu-fziu-fziu" insistent al lavabo. A l'obrir la porta, veig que de la pica en sobreeixeix una quantitat d'aigua espectacular. "Fziu-fziu-fziu", sí. Tanco la porta, però no serveix de res. Intento pensar. Però només se m'acut trucar a la veïna del costat. Error. Ella em mira, mofeta, i em diu que no té ni idea de què fer, en aquests casos. Visca la vida en comunitat, sí.

Truco a l'A i a la C. Cap d'elles sap on és la clau de pas de l'aigua. Tovalloles al voltant de la canonada, de pressa, tres dits d'aigua al lavabo, a l'entrada i avançant cap al passadís. "Fziu-fziu-fziu".

"Ding-dong". La veïna de davant. Em penso que m'han vingut a salvar, però no. Ella només em vol avisar de que l'aigua està sortint al raplà i que es dirigeix escales avall. Té un sopar, sinó es quedaria a ajudar-me, diu. I a mi no se m'acut res més que dir-li "tranquil·la, gràcies". "Tranquil·la, gràcies?".

La C ha trucat a un "fontanero de emergencia", diu que ara venen. Ella i el "fontanero". Estic immòbil davant de l'espectacle. No hi puc fer res més. Els nostres mobles moriran ofegats. I el parquet, també. I jo m'ho miro.

"Toc-toc-toc". Obro. Els veïns de sota entren escandalitzats al pis. Se'ls hi estan fent goteres. Es descalcen i es posen en busca i captura de la clau de pas. I la troben. I la tanquen. I l'aigua deixa de brollar. I riem. Riem molt. Pugen dues fregones i tots tres freguem els moltsditsdaigua que hi ha per tot arreu. La C arriba a casa i ens troba netejant. S'ho mira des del marc de la porta. La veïna del costat ara sí que treu el nas  i supervisa (i de passada xafardeja) l'espectacle.

Una hora i mitja després, arriba el "fontanero de emergencia", jo duc el vestit negre xop i ell ens cobra 170 euros per fer un apanyo mentres la C i jo mengem la truita de pastanaga. El cava es queda dins la bossa.

Durant una setmana, ens rentem les dents a la pica de la cuina i ens passegem sobre el parquet ondulat del rebedor.

M.